VER BEIN SPORTS LA LIGA EN DIRECTO 24H ONLINE

VER BEIN SPORTS LA LIGA EN DIRECTO 24H ONLINE

Ara estem el mes de gener  és el mes exacte que el bloc s'acaba
espero us  hagi agradat   i per acabar  us deixut aquet video del programaespai terra de TV3.

LA RESPIRACIÓ DE LES TORTUGUES

Sistema respiratori

Tots els rèptils utilitzen pulmons per a respirar, i normalment no tenen una respiració cutània. Les úniques excepcions a això són les tortugues aquàtiques. Aquests animals han desenvolupat una pell més permeable, i fins i tot brànquies a la regió anal en algunes espècies (Orenstein, 2001). Fins i tot amb aquestes adaptacions, la respiració no s'aconsegueix mai del tot sense pulmons.

La ventilació pulmonar s'aconsegueix de forma diferent en cada grup principal de rèptils. En els squamata, els pulmons són ventilats quasi exclusivament per mitjà de la musculatura axial. Aquesta és la mateixa musculatura que usen per moure's. A causa d'aquest constrenyiment, molts dels squamata estan forçats a aguantar la respiració durant esforços intensos. Alguns, tanmateix, hi han trobat una solució.

Els varànids i algunes altres espècies de llangardaix utilitzen la respiració bucal com un complement de la respiració axial. Això permet als animals omplir completament llurs pulmons durant esforços intensos, i per tant són aeròbicament actius durant molt de temps. Els llangardaixos tegu tenen un protodiafragma que separa la cavitat pulmonar de la cavitat visceral. Tot i que no és capaç de moure's, permet una major expansió pulmonar, alleugerint el pes visceral dels pulmons.

Els cocodrilians tenen un diafragma muscular que és anàleg al diafragma dels mamífers. Aquí la diferència radica en què fibres d'aquest diafragma actuen movent el pubis (una part de la pelvis que és mòbil en els cocodrilians) cap enrere, cosa que desplaça el fetge cap avall, i així s'allibera un espai necessari per a l'expansió dels pulmons. Aquest tipus d'estructura diafragmàtica ha estat anomenada "pistó hepàtic"…

Hi ha el cas particular que és el de les tortugues. La respiració d'aquests animals ha estat matèria de molts estudis. Fins ara només unes quantes espècies han estat prou estudiades per saber com respiren les tortugues, però els resultats indiquen que les tortugues han trobat una varietat de solucions. El problema és que moltes closques de tortugues són rígides i no permeten l'expansió i contracció que altres amniotes utilitzen per a la ventilació pulmonar.

Algunes tortugues, com per exemple la Lissemys punctata, tenen una capa de múscul que envolta els pulmons. Quan es contrau, la tortuga pot exhal·lar. Quan reposa, les tortugues poden retreure els membres dins la cavitat corporal i forçar l'expulsió de l'aire dels pulmons. Quan tornen a treure els membres, la pressió dins els pulmons baixa i poden xuclar aire.

Els pulmons de les tortugues estan enganxats a l'interior de la part superior de la closca, amb la part de sota dels pulmons adherida per mitjà d'un teixit connector a la resta de les vísceres. Amb una sèrie de músculs especials (més o menys equivalents a un diafragma), les tortugues són capaces de moure llurs vísceres amunt i avall, aconseguint una respiració efectiva. Molts d'aquest músculs tenen punts d'adhesió amb els membres davanters, i molts s'expandeixen per ells durant la contracció.

Aquest vídeo podreu observar les característiques que hem explicat en el bloc a travès d'imatges.

         

alimentació dels rèptils

L'alimentació dels rèptils

Els rèptils mengen gran varietat d'aliments. Molts rèptils són carnívors, com les serps que cacen animals petits, ous d'ocells i inclòs altres serps més petites.
Els cocodrils i caimans mengen peix o animals terrestres.
Molts altres rèptils mengen insectes.

La cobra estreny les seves preses i les mossega, llavors desprén el seu verí i s'ho empassa sense mastegar.

Els cocodrils mengen una mica de tot: granotes, insectes, peixos, búfals o ocells. N'hi ha alguns que fins i tot mengen essers humans, carn fresca o cadàvers, i si tenen molta gana es mengen els uns als altres. Els cocodrils no poden treure la llengua, sols realitzen 50 menjades a l'any.

Quan tenen molta calor reposen amb la boca oberta mentre un ocell els treu les restes de carn de la boca. Sembla que al cocodril no li importa.

Els llangardaixos s'alimenten d'insectes igual que el camaleó. A la nit caminen per les parets i es posen a prop de les llums que estan enceses perquè hi ha molts insectes i són més fàcils de caçar.

Les tortugues mengen herba i carn. Tenen la boca petita però fan una mossegada gran i s'ho van empassant sense deixar-ho caure a terra. 

CLASSIFICACIÓ DELS RÈPTILS

Fa uns 310 milions d'anys, els amfÍbis tenÍen els ous a l'aigua i quan es feien grans sortien, n'hi havÍen que els tenÍen fora i es morÍen però un d'ells va tenir una mena de malaltia que va tenir els ous a la superfície i van sobreviure i aquells que van nèixer al cap de molts anys es van anar assemblant més als rèptils.

N'hi ha de quatre tipus:

1. ESCAMOSOS:  Els saures

Llangardaixos, sangartanes i camaleons en són un exemple. La major part d'ells viuen en llocs cálids i secs. Aquest és el cas del camaleó comú, que habita a África i en alguns llocs del sur de la Península Iberica. Es mouen saltant i poseeixen una llengua, extensible i enganxosa, amb la que atrapen als insectes de la qual s'alimenten. Una de les seves característiques principals es el mimetisme; es a dir, acoplen el seu color a l'entorn que els rodeja, per passar desapaercebuts davant dels seus posibles atacants.

2. ESQUEMOSOS:  Els ofidis, les temibles serps

Aquests rèptils no tenen potes i en el seu cos, llarg i cílindric, no es distingeix el cap de la cua. La seva mirada es fixa degut a que les seves parpelles están soldats i són transparents. La seva boca es dilatable i per això poden empassar-se preses més grans que ells, com per exemple petits mamífers, llangardaixos i granotes, que requereixen una digestió d'uns quants dies. Alguns ofidis arriben a tenir un gran tamany i uns altres són més verinosos.

3.   ELS QUELONIS: les lentes tortugues

Les tortugues es caracteritzen per tenir el cos recobert per una closca resistent, formada per plaques còrnies i del qual només sobresurten les potes davanteres i el cap, per davant, i la cua i les potes posteriors, per darrera. Unes viuen en llocs cálids i unes altres són marines o d'aigua dolça. La majoria de tortugues són herbívores. Les tortugues terrestres es mouen molt poc a poc, d'aquí ve la frase "ser més lent que una tortuga".

4.   ELS COCODRILIANS

De tots els rèptils ells són els més grans. Tenen forma de llangardaix, però arriben a medir 10 metres de llarg. Solen habitar als càlids i caudalosos rius africans, asiàtics i americans. Tenen una robusta cua, aixafada lateralment, que els serveix de timó. La boca, proveïda de terribles dents, es de gran tamany.

INTRODUCCIÓ DELS RÈPTILS

EN AQUEST BLOG PARLAREM DELS RÈPTILS...

Hi ha unes 6000 espècies de rèptils. Els rèptils són a la terra des de l'època dels dinosaures. El cocodril es el rèptil més proper als dinosaures. Els rèptils tenen un avantatge: estan protegits a la deshidratació. S'alimenten per la boca. Molts mengen carn, però d'altres s'alimenten d'insectes, un d'ells es el camaleó.

Caminen i tenen les potes curtes, excepte les serps, que repten per terra. Molts d'ells pugen per les parets. N'hi ha que són molt ràpids. N'hi ha que no ho són tant, com per exemple, la tortuga.